Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 571 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 571

Records en blanc

Astrid Janer 1r B ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT 9 de març del 2012 Lectura: 1 min · 542 caràcters

Em sento sol, desorientat… no sé on sóc, però aquesta incertesa em resulta familiar. Trigo uns minuts a adonar-me que porto aquí més temps del que la meva memòria em permet recordar. Miro per la finestra i l’únic que veig és un pati amb unes reixes i uns homes amb la mirada perduda asseguts en un banc. Al lluny, un dringar de gots i plats em recorda la rutina de la meva vida, fins que, a la meva habitació apareix la dona que sempre ve a les sis en punt per fer-me prendre aquelles pastilles i de la qual, a vegades, tampoc recordo el nom.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats