La meva vida estava a punt d’acabar i no recordava per què; un accident d’avió, de cotxe, d’ascensor… Llavors, em vaig posar a pensar en la meva vida, l’havia aprofitada? Què hauria pogut fer millor? Vaig centrar-me en els moments més feliços; en els meus pares i en el fet que m’havien ajudat molt, en allò viscut amb els amics, en les noies de qui m’havia enamorat. Tot això em va passar per la ment en un segon i em vaig adonar que en realitat havia estat molt més feliç i sortós del que em creia. Vaig reflexionar: de veritat s’acabava aquí? Em vaig jurar a mi mateix que si tot sortia bé, aprofitaria cada segon. I tu, a què esperes?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.