Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 6.452 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.452

Remordiments

David Solé Cerdán 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 26 d'abril del 2026 Lectura: 1 min · 602 caràcters

Ja és massa tard, començo a enlairar-me, i pensar que tot això ha estat per la meva falta de motivació, m’apropo a terra. Em sentia sol… diàriament, no he trobat a ningú que m’entengui, continuo caient, més i més, fins que no queden més que de 10 segons. M’ho replantejo tot i m’adono que no vull acabar així, tots aquells als qui estimo no em tornaran a veure. Ells preguntaven si estava bé i jo deia que sí, que sí que estava bé. Com m’agradaria poder tornar enrere. Ara em penedeixo de tot. Continuo caient, cinc segons, l’aire em toca la cara, el temps s’alenteix i ara em penedeixo d’aquest final…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats