Quan em vaig aixecar vaig veure com el sol despuntava. Era un nou dia. Tanmateix, les persones feien el mateix que el dia anterior. I que l’altre, i que el d’abans-d’ahir no l’altre. Això em deixava dolgut i alleugerit al mateix temps. Les coses que m’havien passat em tornaven a passar. El costat positiu era que els exàmens que fèiem es repetien i les preguntes se sabien. Al final del dia, però, me n’anava a dormir amb una desesperant sensació d’avorriment.
Senzillament, un dia me’n vaig cansar i vaig anar a l’edifici més alt de la ciutat. Seria el cop final. L’endemà tornava a repetir-se el dia. Maleït Game Over.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.