Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 815 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 815

Retrobant-te

Esther Regada 1r DEP (SASO) CENTRE FORMACIÓ PROFESSIONAL 7 de novembre del 2012 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Tot va començar un dia qualsevol, però aquell fet, aquella troballa, va fer que acabés sent especial. Tot fent neteja, a la meva cambra, vaig trobar una capseta plena de pols, en obrir-la, se’m van omplir els ulls de llàgrimes, llàgrimes d’amor per la imatge d’aquella fotografia: intacta, com el primer dia, els mateixos colors, aquell ambient; record intacte que em diu que mai has quedat en l’oblit. Em tenies en braços, les nostres rialles es creuaven, jo a penes era prou adulta per saber què passava, te’n vas anar, em vas deixar, indefensa com jo era en un món ple de perill. Ara et vull dir: que l’amor d’un pare no s’oblida mai!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats