Estic assegut rumiant. I no puc parar. El cap no s’atura ni em para de donar voltes. No tinc ganes ni de menjar. Al final ha arribat i he parat de pensar. M’ha dit que no vol res, que n’està farta, de mi, que no soc com ella vol i que no la tornaré a veure mai més. El meu cap torna a inquietar-se i penso que he perdut la capacitat de reflexió. Estic tan submergit en els meus pensaments que no escolto el que em diuen o el que passa al meu voltant. El cap no para. L’única escapatòria és dormir. I aconseguir governar el meu pensament per a veure el camí a seguir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.