“Un cafè amb llet, curt i amb sacarina, si us plau”: aquesta és la meva subtil manera de posar a prova els cambrers cada cop que oblido la rutina per relaxar-me en una cafeteria. Em sento com James Bond amb el seu Martini sec amb vodka, agitat, no batut. Clar que ni sóc en un casino, ni tinc llicència per matar. Mai falla, tot seguit trec un paquet de tabac, agafo un cigarret que amb molta elegància encenc, deixant anar el fum suaument, per semblar encara més interessant. Arriba el meu complicat cafè, me’l posen just davant, amb filet de fum inclòs. Somric al simpàtic noi, li dic “gràcies, molt amable” i espero un miracle.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.