Recordo el dia que et vaig veure per primera vegada, jo era petita i no sabia molt bé què passava però sé que al veure’t vaig pensar que sempre estaries en els meus pensaments. M’has demostrat què és l’amor, com tenir cura del que tinc, valorar la importància de la família, treballar els meus somnis… Tu sempre has estat al meu costat malgrat la distància, tu sempre pendent dels altres, tu sempre millorant el dia a dia dels que t’envolten. Ara és el moment d’agrair-te tot el que has fet per tots, de dir-te que et necessitem, de passar els millors moments malgrat la llunyania i sobretot és el moment de dir-te:
T’estimo, àvia.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.