Aquella nit restarà en el calaix dels bons records per a molta gent. Mai havia vist Barcelona tan plena, tan motivada, tan efusiva, com aquell dia. La gent caminava amunt i avall sense cap direcció, l’únic impuls que ens movia era estar a prop dels nostres. Era bonic veure tantes persones unides per cantar amb força un himne o fer ressaltar els colors que duien a la samarreta. Ara bé, el millor moment va ser l’arribada al camp i la revolució de sentiments que es va crear en tan sols uns segons. Aquella nit el Barça es jugava passar a la final de la Champions, aquella nit Barcelona se’ns va quedar petita per reunir tanta emoció.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.