Surto corrents de l’institut, encenc el mòbil i marco el seu número. Li truco amb impaciència. Per fi em contesta: li pregunto si ja té la resposta, necessito saber-ho, necessito saber què fer. Ella em diu que no. Normal, penso jo, deu preferir algú millor que jo. De fons se sent un xerrim i algunes rialles femenines. Les seves amigues. Em sap greu i penjo molt enfadat. El món em cau a sobre, jo que per ella ho he fet tot… enviant-li missatges per animar-la, rebent-la amb regals i cartes d’amor… I a ella tot això li sembla divertit, és més ho comparteix amb les seves amiguetes. Hi ha sensacions precioses però que seria millor no sentir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.