Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.849 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.849

Sense ales

Maria Ulier Bernaus 4t C COL·LEGI ANNA M. JANER 26 de novembre del 2018 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Sempre he pensat que les papallones són uns insectes fascinants, plens de colors, d’alegria i de llibertat. De petita sempre havia tingut el somni de poder volar, volia ser com les papallones. Quan tenia set anys, un dia plujós, vaig sortir a fora per veure quantes papallones podia trobar, però no en vaig veure. De tornada cap a casa, malauradament vaig relliscar i em vaig donar un fort cop al cap. Avui en dia tinc 81 anys, i des d’aquells set anys que soc paralítica. Mai més he pogut tornar a caminar. He viscut la meva vida sense cames, com una papallona sense les seves ales, tot i que amb els meus pensaments mai he deixat de volar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats