L’únic que ella volia era baixar de pes, però se li va escapar de les mans. Al principi menjava poc i feia molt exercici, però després ni menjava, només bevia aigua, i fins i tot l’aigua va acabant deixant.
La mirada se li va quedar trista, els ulls ja no li brillaven… Ja no era la mateixa, però ella no se n’adonava. La seva mare la va cridar per anar a comprar, li va donar els diners i… Es va despertar en un llit d’hospital, va veure la seva mare plorant al costat i la seva germana agafant-li la mà. Desitjava parlar però de cop es va escoltar un xiulet i es va adonar que ja era massa tard per penedir-se’n.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.