Vam anar a la vall d’Incles i vam pujar al llac de Cabana Sorda. Recordo que bufava un fort vent entre les valls i s’enfonsava en el clot del llac. Berenem i gaudim de la meravella del llac. Abans de marxar, ens volíem tirar al llac i emportar-nos un bonic record. Primer es va tirar en Joan, després jo i en Marc és l’únic que quedava, però tenia por de patir un tall de digestió. “Vinga, Marc, llença’t, tu pots… tranquil que no et passarà res, home!” En Marc s’ho pensava. Primer un pas endavant, després va recular. Finalment es decideix a donar un pas més, pensa i finalment es llença! “Marc, Marc, Marc, Marc” –se sentia de fons.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.