Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.306 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.306

Sentiments per sempre

Carlota Oto Gil 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (Edició 2018-2019) 19 de novembre del 2019 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Ell ja sabia que li faltava poc per anar-se’n. Ell ja ho sabia perquè veia molta gent al seu costat. Quan hi havia tanta gent volia dir que ja li faltava poc per anar-se’n. Estava estirat al llit i de sobte ens diu que ens estima molt i que ens trobarà molt a faltar. I va deixar de respirar. Va marxar al cel per cuidar-nos des d’allà. Tots estàvem plorant al seu costat, però ell ja no sentia res. Ja no podia escoltar els nostres sentiments perquè ell ja no estava amb nosaltres. Havia iniciat un nou viatge. Durant tot el dia no va deixar de ploure. Eren les llàgrimes de tots nosaltres que inundaven els carrers de les ciutats.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats