Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.592 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.592

Sentir l’últim alè

Mireia Iranzo 3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 15 d'abril del 2020 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Cada respir, cada moviment, cada moment pot ser l’últim. Tancada entre quatre murs sense sortida i envoltada de gent amb bates blanques. Tothom decidint el meu futur sense jo tindre elecció sobre ell. Sento els meus pulmons, cada vegada més plens, cada cop amb menys força per continuar. Veig cares de tristesa al meu voltant, i el sentiment de la por recorre tot el meu cos, sense saber quan tot pot acabar. Cada dia al despertar és el mateix, el mateix tractament, les mateixes persones, la mateixa habitació… I jo amb el mateix dubte, com serà l’últim respir? L’última dosi d’oxigen que rebrà el meu cos. Com serà? Com se sentirà?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats