Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.193 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.193

Sento que no sento

Jordi Vieira 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 18 de juny del 2021 Lectura: 1 min · 615 caràcters

Jordi Vieira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estic sol, o no tan sol, sento llum, i també foscor, fred i al mateix temps calor, un sabor amarg al costat d’una aroma dolça, com la mel. Em tremolen les cames mentre la pell de gallina m’esgarrifa. Amor que m’abraça, mentre l’odi m’agafa del coll, la felicitat em diu que estic volant, mentre la por es manifesta per sentir que estic caient. Sento soroll en el silenci més absolut. Em sento lliure, en un mar de cadenes, sento rialles, que en realitat són llàgrimes… Sento… Sento… Un cúmul de sensacions que no sabria com descriure… Diria que estic al costat d’aquella por que sento des de petit. La mort.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats