Dissabte, 14 de novembre del 2026 Relat núm. 1.195 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.195

Senzillesa

Nicole Pires Batx. prof. socio. CENTRE FORMACIÓ PROFESSIONAL 23 de maig del 2013 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Com ens emboliquem, oi? Potser sense adonar-nos-en. Com hem de comportar-nos a la vida? Ningú neix sabent  viure, i aprenem la manera de sobreviure. El que ens fa viure són les rialles, mirades, paraules, pensaments, plors, problemes… si ho compartim amb les persones que ens envolten, que volem i estimem. Doncs, per què ens entossudim a buscar la felicitat? Per què ens obsessionem amb la paraula felicitat? No cal, saps? Deixa’t portar, crea la teva vida, al teu propi gust, equivoca’t, rectifica, dubta, sigues tu mateix, que no t’importi el que diguin de tu. Si tu et sents bé, no canviïs, només sigues la millor versió de tu mateix.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats