Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.585 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.585

Si no menges Res no pots Ser tu

Laia Bautista 4rt E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP 5 d'abril del 2014 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Tenia por, molta por. Cada dia em despertava amb por per si l’endemà em despertaria o no. Era per la lluita que tenia cada dia per no veure’m al mirall i amb l’aigua que substituïa el lloc del menjar. El meu cos em feia fàstic, perquè estava obesa o això era el que jo veia… Fins que vaig tenir la força de voluntat per afrontar la veritat. Vaig veure qui era jo de debò i, per primer cop, vaig reconèixer que el que tenia era una malaltia. Aquell canvi va ser molt estrany, mai m’hauria imaginat que estava esquelètica i no obesa com em veia jo. No em reconeixia, no era jo. Llavors, vaig entendre que si no menjava RES no podia SER jo.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats