Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.801 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.801

Silenci

Aitana Teixeira Da Rocha 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 24 de gener del 2025 Lectura: 1 min · 655 caràcters

El diagnòstic va caure com una cascada. La seva veu no s’escoltava. Les llàgrimes de la seva mare es quedaven a la seva ment. Què havia fet ell perquè ploressin? Res, no havia fet res, però tenia a veure amb el seu silenci. Els braços de la seva germana el cobrien com una manta. Ara sabia per què els pares ploraven d’amagat. Mai més escoltarien una paraula d’ell, només les seves mans en moviment. Mai seria el mateix a la família després de la notícia, mai més tornaria a ser el nen que coneixien quan va néixer, mai seria reconegut pel que era sinó pel diagnòstic. Tenia TEA i això significava que el controlaria el silenci molt temps. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats