Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.378 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.378

Silencis que parlen

Carla Infante Santiago 3r B COL·LEGI MARE JANER 18 de març del 2026 Lectura: 1 min · 643 caràcters

La nit respirava en silenci i amb calma. Hi havia una lluna plena, ben rodona i groga com el seu cabell, i uns estels petits, tan brillants que il·luminaven les nostres mirades, plenes de nervis i desig. Llavors em vas acariciar dolçament la galta com si fos de vidre, tan fràgil com delicada! No vaig dir res, però la meva mirada lluent ja ho confessava tot. Un sospir compartit va fer tremolar l’aire. Els nostres cors bategaven ansiosos al mateix ritme, com si ja s’haguessin trobat algun altre cop. I quan els nostres llavis s’anaven a tocar, sabien que després tot canviaria i res tornaria a ser igual com en aquella nit tan màgica. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats