Sentir com ningú és al teu costat, que tots a qui tu deies amics s’han convertit en una realitat plena d’angoixa i de falsedat. T’adones de com és el món i com són algunes persones, i saps, que potser algun dia comprendràs la veritat de tot plegat. Veus com el món s’enfosqueix a poc a poc, i tu no pots fer-hi res, testimoni mut de la realitat. Si fas alguna cosa que “no s’ha de fer”, vas contra la llei; no pensis que tot és negatiu, em deien, però prens consciència de com el món es transforma en una crua realitat on tothom resta empresonat. Petits tocs que enforteixen la persona.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.