Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.399 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.399

Soc normal?

Lucía Mastronardi 3 r B COL·LEGI MARIA MOLINER 29 de març del 2026 Lectura: 1 min · 635 caràcters

En aquell parc, entre tots els nois jugant i feliços, hi havia un noi diferent, intentant gronxar-se. Tots se’n reien, ningú mai el volia incloure als seus jocs. Però ell pensava “no passa res, aquell noi tampoc és perfecte”; dia rere dia aquesta era la seva rutina. Els adults no deien res, eren, simplement, nois jugant. Un dia els nois el van enganyar, i ell va tornar a la seva llar plorant. Es va preguntar “per què he de viure així? Soc un noi normal?”. Estava allà plorant al llit de l’orfenat, lamentant haver viscut aquell accident, el que li va arruïnar la vida: aquell en què va perdre els seus pares i els seus braços.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats