Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.064 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.064

Sol?

Enzo Cassany Garcia 3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 16 de març del 2019 Lectura: 1 min · 642 caràcters

Estava en un lloc buit, tot era blanc, feia molt fred, estava espantat i pensava: estaré sempre sol… Però, de sobte, alguna cosa suau em va acariciar el cor, vaig aixecar la mirada i vaig veure una bella dama que semblava un àngel: tenia els ulls blaus com l’aigua caribenya; un cabell llarg fins als colzes de color or, excitant; la pell de porcellana, i semblava fràgil però era agradable, anava vestida amb una faldilla curta i amb un top de color blau. En la meva opinió anava una mica fresca. Em va mirar i va dir: mai tornaràs a estar sol. Va tancar els ulls i a poc a poc s’apropaven els seus llavis. Va fill meu, és hora de llevar-se.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats