Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.928 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.928

Soledat

Mariana Hernández 4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 4 de març del 2023 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Mariana Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Aquell matí em vaig despertar sense sentir res, encara que sabia que aquella mateixa nit ell se n’aniria i no tornaria a veure’l durant molt de temps. Però així i tot no podia assimilar el que passava, però quan per fi arriba la nit, i el vaig veure a fora amb les maletes a punt de marxar, no podia evitar sortir corrent amb ell i anar cap al buit junts ja que sempre li vaig prometre a la solitud que només seríem ell i jo. Encara que fos un amor masoquista, sabia que ell era l’únic que mai no m’havia de deixar sola, tots els altres ho feien, se n’anaven i no els importaven quan aprens a viure amb ell, mai més ho deixes, t’estimo molt

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats