Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.129 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.129

Solitud

Aloma Blanch 2n batx. cient. A EA BATXILLERAT 20 d'abril del 2013 Lectura: 1 min · 574 caràcters

Arribo corrent, com sempre, però aquest cop no és el mateix. És tard, fosc i fa fred. El cor em palpita i tinc la sensació que res no serà com les altres vegades. Sóc conscient que em necessita i jo no hi sóc. Estic davant de la porta i tinc el cabell moll per la neu humida que se’m fon per l’escalfor del cos. No puc evitar mirar per la finestra i veure el que desitjo –sempre ho faig quan ell m’espera–. Però no es veu res, està tot fosc i em sento malament. Desitjava veure’l allà, al sofà, esperant-me, dormint… Però ja no hi és, s’ha cansat d’esperar… L’he fallat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats