Adrià Aran Cirera_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
M’assec, agafo un full, un llapis i reflexiono. Però per més que pensi, no em surten les paraules. En comptes de relaxar-me, m’estresso i és que tinc tantes coses al cap que no sé per on començar. Podria parlar sobre la fi del món, dels extraterrestres o fins i tot de l’impacte ambiental, però prefereixo parlar de nosaltres, els joves. Sí, sí, nosaltres els joves, aquells passotes malcriats que no fem més que passar-nos-ho bé, i que al mateix temps ens cau la màxima responsabilitat mai abans existent: la de canviar el món que ens han deixat i que han fet malbé. Això si és que encara es pot canviar. Quina ironia, deixar-nos tanta responsabilitat…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.