Helena Esteban _4rt B EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
No sento res a causa dels taps que m’acabo de posar, només els meus passos intensos dirigint-se cap a la sortida, o més aviat cap a l’arribada a un nou medi, a un nou món. Em col·loco els braços arran de les orelles i em deixo caure. Sento les petites bombolles d’aire que em fan pessigolles a la cara i que em freguen els braços, tot deixant un petit rastre que indica el meu camí. Surto a fer la primera braçada. Sento tot l’exterior i, quan torno a enfonsar el cap, la pau i el buit de l’aigua. Moc els braços i els peus tan ràpid com puc. En aquest precís moment només penso a superar-me a mi mateixa amb el gran esforç que estic fent.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.