M’aixeco. Et miro i em somrius. Em dirigeixo a la parada del bus. Somric al conductor, somric a les persones del bus. I el meu somriure es reprodueix en els seus rostres. Quan arribo a l’escola em trobo el meu amic. Li somric i em pregunta: “Per què estàs tan content avui?” I jo sé que és gràcies tu. La teva bellesa enigmàtica, la teva dolçor sense límits i, sobretot, el teu somriure m’han impregnat de bon rotllo aquest matí. Com una malaltia contagiosa, he transmès el teu somriure a totes les persones que he anat ensopegant. Vull que a tothom li passi el mateix, que mitjançant aquest preciós regal el món sencer esdevingui millor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.