Un dia normal i corrent, com cada matí, vaig agafar el cotxe per anar a treballar. Quan vaig arribar a l’empresa, vaig obrir la porta i no hi vaig veure ningú. Em va sorprendre tanta solitud. De sobte, vaig escoltar el soroll d’un cotxe. Vaig sortir i vaig córrer darrere d’ell però no vaig poder arribar. Vaig tornar cap a la feina per agafar el mòbil i trucar a la meva parella. Estava molt espantada. No m’agafava el telèfon. De sobte, una altra vegada aquell soroll. Amb molta por, em vaig dirigir cap a la porta. La vaig obrir amb suavitat i de cop: “sorpresa!”. Eren els meus companys desitjant-me un bon aniversari.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.