Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 2.467 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.467

Temps

Elena Marinova Petrova 3r B Col·legi Maria Moliner 10 de gener del 2018 Lectura: 1 min · 643 caràcters

Elena Marinova Petrova_3r B Col·legi Maria Moliner
Tothom deia que érem una parella excel·lent. Explosiva.
Amb el temps, ens van dir que érem una parella amorosa, perfecta. Però per més temps que passés, ell mai m’estimaria prou. Ell mai em miraria de la mateixa forma que el miro jo a ell. Amb el temps, el vaig estimar amb cada fibra del meu ésser, era el motiu per començar cada dia.
I amb el temps, es va casar amb una noia a qui ell estimava tant com l’estimava jo a ell. I amb el temps em vaig deprimir molt. Anys després es van separar, i vaig somriure, em vaig alegrar. Ell no. Ell patia, i vaig començar a patir amb ell. Ell patia tant que… es va matar. I no cal dir què vaig fer jo.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats