Alba Font_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO
Mirar el temps enrere i pensar que fa res érem tan feliços, innocents; no ens preocupàvem pel que fèiem ni ens adonàvem del que passava al nostre voltant. Sense saber a quin dia de la setmana estàvem i sense tenir cap responsabilitat a sobre, aquella il·lusió que teníem el dia de Nadal en veure els regals… Era la millor època, però quan l’estàvem vivint no ens adonàvem que era magnífica i la volíem passar ràpidament, volíem créixer, volíem entrar al món dels grans, però quin pensament més absurd! Ara és quan volem tornar allà i ser tan lliures com ocells al cel, però no hi podem fer res: ara ja són temps perduts.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.