Ella m’ha donat la vida, una educació, amor, i mai a la vida m’ha deixat sola. Alguns cops m’ha esbroncat, però jo li ho agraeixo molt, perquè gràcies a ella no he engegat a dida els meus estudis ni el meu aprenentatge, com fan avui en dia molts adolescents de setze anys. Mai m’ha sigut fàcil expressar els meus sentiments vers la mare. Per això li escric aquest microrelat farcit de bons sentiments. Vull que sàpiga que les sensacions que sento per ella no es poden explicar amb paraules, això vol dir que és la persona més important per mi. Jo per ella donaria tot el que fos necessari, fins i tot la vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.