Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.397 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.397

T’estimo però no sé com dir-t’ho

Meritxell Moutinho 3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 29 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 621 caràcters

Una amiga em va proposar de fer bàsquet amb ella i vaig acceptar pels riures o més ben dit els “ha-has”. Anava cada dilluns i dijous a entrenar amb ella i no feia absolutament res, m’ho prenia tot amb conya. Només feia que riure i parlar amb ella. Al principi passava completament però el que no sabia i no m’esperava és que m’enamoraria i seria tota una passió per a mi. Ara segueixo amb aquesta passió i compartint-ho més que mai amb amigues. Ja fa 3 anys que faig bàsquet i encara no sé com agrair aquest miracle. He passat d’un petit equip que no feia res a l’equip dels meus somnis. No només s’estima a les persones.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats