De vegades penso que va massa rà̀pid, massa lent, no es pren cap respir i estressa la gent. Sempre ens està̀ observant, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia. També li tornem la mirada, estem pendent d’ell. Tot i que hi ha gent que li agradaria que passés més lent. De sobre tots els bons moments, que passi més temps, però̀ jo em vaig imaginar que si algun dia s’aturés, què faríem sense ell…? Sempre està̀ en moviment, encara que sigui de nit, de dia, a menys que s’acabi la seva força. En conclusió́, el rellotge no para, no s’atura, ens vigila, però̀ quan es cansa, li hem de canviar la bateria.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.