Es va tancar la porta. No es tornarà a obrir. El cor se’m fa petit. Em pregunto: i si es tanquen més portes? La foscor m’atrapa, m’envaeix els pensaments. La incertesa no em deixa pensar. Aquest futur inexistent, desconegut, pren de mi totes les forces. Tenim un futur? Una incertesa que mai acabarà. Ens esforcem per planificar-ho sempre tot, a la vida. I aquests esforços potser no serveixen de res si es tanquen més portes. Hem d’aconseguir obrir-les. Segur que en trobarem més. Obrir o tancar una porta que no correspon, en qualsevol moment ens pot fer triar un camí equivocat. Ara només puc pensar en el futur. Quantes portes hi haurà?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.