Recordo aquelles nits màgiques, quan em feies immensament feliç. Un temps on tu podies amb tot. Nits que passàvem junts. Ara les nits no són com abans, s’han convertit en matinades. Matinades amb la meva amiga absència, a qui cada vegada se li esborra més el nom. Matinades que perden importància sense tu. Encara recordo quan vam fer la volta al món. Oh! Quina experiència! Vas estar imparable. Des de llavors no has parat de guanyar. Però a partir de l’agost que no ets present. Et necessito aquí, a prop, a Barcelona, no et vull ni a Miami, ni a París. Vull que tornis després de tres anys d’enyorança i pena. Messi, torna a casa ja!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.