Havíem arribat a l’aeroport. Jo estava asseguda al seu costat i vaig començar a plorar perquè sabia que era el moment de marxar, de deixar-ho tot… Ara no podia fer-me enrere, havia d’agafar el vol i no sentir-me culpable però… De sobte, ell s’apropà i va xiuxiuejar-me: “tornaràs?” De fons, només el soroll dels motors em feien sentir viva.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.