Un amic meu molt famós treballa a Barcelona i el seu germà, en Joan, té un bar de carretera. Un dia, mentre cuinava, l’amic va relliscar i es va fer un esquinç. No podia cuinar, així que va trucar al seu germà perquè l’ajudés. Però en Joan no en sabia gaire i tot sortia malament: la paella cremava, el cafè era amarg i el menjar, un desastre. Finalment, va preparar la seva especialitat, “torrades cremades”. La gent deixava de venir. Un crític va tastar-les, en va fer foto i va escriure: “Aquestes torrades cremades són una meravella: senzilles, autèntiques i diferents, trenquen amb tot el tradicional.” De cop, tothom volia tastar-les.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.