Obro els ulls. Foscor. Intento aixecar-me però em faig mal al cap amb alguna cosa dura. Exploro el meu voltant amb les mans. Unes parets es troben a alguns centímetres dels meus braços. Respiro. Sembla que estigui en una petita habitació feta de fusta, però no entenc per què l’espai és tan limitat. De sobte, em quedo sense aire, sense poder respirar. Intento cridar però no obtinc resposta. M’adono que no em queda massa temps per viure, per tant l’última cosa que sento són les esgarrapades de les meves pròpies ungles sobre una tapa que està damunt meu. M’ofego, em moro. Un altre cop.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.