Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.571 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.571

Tot passa molt ràpid

Aina Ferreira 3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 3 d'abril del 2020 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Aina Ferreira_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Crits, crits i més crits de terror. Una por intensa em recorre el cos. Quasi no tinc forces per aixecar-me. Entro a casa esfereïda i m’amago. L’home entra armat, la meva mare surt al passadís, em mira i… Sento un soroll eixordador, intens i constant. Estic en xoc. No soc capaç de pensar, de reaccionar. No veig amb claredat. No sé què fer, resto immòbil. No soc capaç d’assimilar-ho. La meva mare es desploma i cau a terra, el cos inert. Em sento sola, terroritzada, indefensa, impotent en aquesta situació. Surto d’on estic, i ploro mentre abraço el cos sense vida de la meva mare. Sento una mà musculada, freda, que m’aixeca sense…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats