Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.955 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.955

Tot té final

Valentina Vila Moliné 3r B Col·legi Mare Janer 19 de març del 2023 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Recordo el dia en què ens vam conèixer, no hi havia ni mica de confiança, fins que vam arribar en un punt on érem pràcticament inseparables. De vegades, sense cap mena de sentit t’intranquil·litzaves, no eres tu… fins que un dia em vas confirmar la teva fatídica notícia. Va ser llavors quan ho vaig entendre tot.
El teu somriure cada matí. Quan t’equivocaves, ho reprenies i seguies. L’expressió tirar la tovallola mai t’havia agradat. La teva bogeria, el teu bon humor i la forma amb què alegraves els dies a la gent. Estaves atemorida pel que et podia passar, però mai ho mostraves. Sempre endavant. Tu, la meva alegria, m’has deixat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats