Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.262 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.262

Tots els que puguis imaginar

Xena Barrera Rodríguez 3r B COL·LEGI MARE JANER 22 de desembre del 2023 Lectura: 1 min · 638 caràcters

No ho sabia, però aquella nit anava d’ocultar-nos les mirades, de no creuar paraula, i em fa dubtar si tot va ser una mentida. Quan em regalaves una ullada, de lluny t’apreciava i sentia que tot tornava: les carícies de matinada, el petó de bona nit, les xerrades transcendents i la connexió especial entre nosaltres. No entenc per què no et vaig abassegar, si tant temps t’havia esperat. No trobaré ningú a qui destinar-li la meitat dels mots que a tu et vaig dedicar. Vaig deixar de birbillejar, però em vas preparar per tornar a lluir amb més poder. Mai ho oblidaré. Si tant temps ho vaig somiar, quants finals pot tindre una història?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats