Hi penso cada dia, és allò que menys m’agrada d’aquesta vida. Cada cop que miro el rellotge és com tornar a la infància i continuar jugant a tocar i parar. Cada dia vaig notant com s’apropa el dia de dir adeu a tota la família i espero que tardi a atrapar-me. De moment, estan fent el possible per aguantar-me, però sé que algun dia això s’acabarà i el meu cor no el podran reanimar. Veig com tots estan desesperats, és com si tot ja estigués perdut. Fa poc semblava que tot això ho havíem superat i amb la família vaig poder acabar tot allò que faltava començar. Tanmateix, jo sé que el joc continuarà. Però no em r
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.