Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.562 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.562

Tram final

Oriol Porta Moliné 3r B COL·LEGI MARE JANER 24 de maig del 2024 Lectura: 1 min · 701 caràcters

Hi penso cada dia, és allò que menys m’agrada d’aquesta vida. Cada cop que miro el rellotge és com tornar a la infància i continuar jugant a tocar i parar. Cada dia vaig notant com s’apropa el dia de dir adeu a tota la família i espero que tardi a atrapar-me. De moment, estan fent el possible per aguantar-me, però sé que algun dia això s’acabarà i el meu cor no el podran reanimar. Veig com tots estan desesperats, és com si tot ja estigués perdut. Fa poc semblava que tot això ho havíem superat i amb la família vaig poder acabar tot allò que faltava començar. Tanmateix, jo sé que el joc continuarà. Però no em r

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats