Mai a ningú li deuré més que a ella. No hi ha cap moment en què m’abandoni, sempre és amb mi, sempre m’acompanya. Cada moment del dia visc en el seu alè, en la seva ombra; en el consol d’aixoplugar-me en els meus pensaments sempre expressats en ella, en la seva palpitació i en la d’un poble i una cultura. Cada segon, cada minut, cada hora… Viu en mi, jo l’alimento i ella m’alimenta. La meva mediadora, missatgera preuada. Amb ella entenc, m’entenc i em faig entendre; escolto, m’escolto i em faig escoltar. Amb ella penso, amb ella canto, amb ella em sento… el català, la llengua en què visc, la meva llengua, la del meu cor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.