Mai han estat a la cua de l’atur, mai han treballat sota la tempesta, mai s’han manifestat, mai han estat aprenents i tampoc oficials, mai la policia els ha regirat la cartera, mai els han retingut a cap frontera, mai els han reprimit. Mai han omplert la nevera… No comprenen, no entenen, no saben què sent la gent del carrer. Si ningú els posa fre mai raonaran, hem de lluitar, hem d’insistir, ens han d’escoltar. L’home pobre és qui pateix l’opressió. Lluita per la teva vida i no deixis que ningú decideixi per tu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.