Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.197 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.197

Últim sospir

Isolda Casamajor 3r C Escola Andorrana de Santa Coloma 25 de maig del 2019 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Isolda Casamajor_ 3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
Desperto estirada, desorientada, debilitada i quasi immòbil. Agafo totes les meves forces en un intent desesperat per obrir els ulls. Finalment noto un raig subtil que passa suaument per les meves parpelles botides. Intento aixecar-me. No puc. De cop s’obre la porta i aconsegueixo distingir la silueta de la meva família, per algun motiu plorant. Per què ploren? No ho entenc. Intento preguntar però no noto cap tipus d’aire passant pels meus llavis ressecs. No entenc res. Sento una mà freda que suaument em diu a l’orella: ja és l’hora. Tanco els ulls i agafo l’últim alè que dura un, dos i tres segons abans de sentir el meu cor parat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats