“Cinc anys, avui fa cinc anys que vas haver de marxar. Et trobo a faltar. La mare ha preparat un pastís de préssec. Era de color taronja viu, amb tons vermells a les vores. Ha dit que és el que teníem en comú. Tots dos pèl-rojos, com el pastís. M’ha tocat els cabells i ha plorat. L’he abraçada, ho estava passant malament, però no sé per què. Hem posat cinc espelmes, i les hem bufat. He marxat corrents per enviar-te això. T’estimo papa. PD: torna aviat, d’aquí a res faig nou anys.” Va llançar la carta, l’adreça era: “Per al papa, carrer del Cel”. El carter va mirar el nen, amb un somriure trist. Ell ja sabia que no rebria cap resposta.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.