Al racó d’aquell cafè, les mirades es van creuar. Ella tenia uns ulls cafè profund, i ell, ulls verd intens. El destí sabia que s’havien de conèixer. Paraules tímides, rialles nervioses, i aviat les seves mans es van trobar agafant una galeta que va encendre el foc del desig. El temps es va aturar mentre es començaven a conèixer i s’intercanviaven el que més li agradava a cada un, i a poc a poc van començar a quedar, parlar molt per missatges i es trucaven cada nit, i al cap d’un temps van començar a sortir. Avui, fa vint anys que estan junts i tenen dos fills en comú. Aviat tindran la casa que sempre havien volgut tenir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.