Estava assegut a la barra d’un bar. Vaig veure una noia molt maca, morena, però rossa de cabell que duia un vestit negre que feia goig. Em va mirar i jo a ella. Em va somriure i li vaig tornar el somriure. Em vaig apropar, vam estar parlant i la vaig convidar a ballar. Amb el temps, ens vam anar enamorant, sortíem i passàvem molt de temps junts. Els minuts es feien hores. Un dia ens van dir que tenia una malaltia molt greu: Càncer. Ens van dir que no hi havia cap esperança. Però miraculosament, va sortir d’aquesta malaltia. Em va deixar. Em vaig deprimir i, finalment, em vaig suïcidar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.