Em vaig despertar i tot havia desaparegut, les cases, els cotxes, els carrers… fins i tot, les persones d’aquella societat contaminada. Tot era confús, d’un color verdós, com aquell record que tenia al fons del meu subconscient, on només hi havia arbres frondosos. Estava acostumada a la societat de consum, on la natura havia perdut tot el protagonisme i les màquines eren imprescindibles. Sabia que m’hauria de quedar allà, no hi havia cap manera de marxar, i vaig decidir passar la nit al ras. Em vaig adormir i vaig somiar en les cases i els cotxes. Ja no vaig despertar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.